13 de febrer 2014

Un gran fotógraf: Joan Colom

Veia les fotografies amb els meus ulls d’ara i davant meu desfilava  una col·lecció de personatges, molts d’ells esperpèntics, enquadrats en escenaris barcelonins, personatges que jo recordava  i que em semblaven xocants.

A molts d’ells jo els havia vist en directe, amb uns ulls mes joves i el que les fotos ara em rebel·laven com xocant, en aquell temps formava part d’una quotidianitat mes, diguem-ne, “natural”.

Les Rambles, el Raval, el Born, el Barri “Xino”,  el Port...i determinats subjectes que hi deambulaven: pidolaires, prostitutes, processionàires, mariners americans, camorristes, xerraires i un bon munt de gent curiosa.

Totes aquestes imatges adormides en els meus records, me les ha revifat l’exposició fotogràfica en homenatge d’en Joan Colom, “Jo faig el carrer”, que aquests dies te lloc en el palau del MNAC a Barcelona. Aquest fotògraf, de 93 anys i ben actiu encare, ha estat espectador d’una part  important de la vida a Barcelona, rebutjada per molts, però que ha existit  i existeix, i que també es historia de la ciutat.

Amb ulls de notari gràfic ha anat recopilant durant tants i tants anys els testimonis d’una ciutat ben viva i contradictòria.  Joan Colom no es nomes un mestre de la fotografia, sinó un veritable sociòleg,  que demostra que ben a prop nostre tenim elements dignes d’investigació i que mereixen la nostra curiositat.

Recomanable visitar-la.

Tot cercant informació sobre aquest fotògraf, m’he ensopegat amb el treball que sobre ell va fer en Manuel Asensi Perez, catedràtic de filosofia a la Universitat de Valencia: JOAN COLOM Y EL DEVENIR PUTA DEL
FOTÓGRAFO, treball que pretenia incloure al catàleg de l’exposició d’en Colom a Madrid el Maig del 2004. El filòsof es dol de que finalment en Colom rebutges incloure’l, i haig de dir que no m’estranya.

Trobo delirant la teoria de que en Colom acabava essent una puta com les que fotografiava. Ja entenc que ho planteja des d’un punt de vista “filosòfic”,  però no veig que s’aguanti per cap lloc. D’entrada, l’Asensi es cenyeix molt a les fotografies sobre prostitutes que va fer el fotògraf, però aquest no va ser l’únic camp en que va treballar, tot I que sigui el mes nombrós. Desprès, fa interpretacions sobre elements escenogràfics que no tenen cap sentit, com assimilar que l’espai al darrera del cul d’una dona fotografiada (fot. 1ª) el deixa expressament per a entendre que estava allí a fi de ser omplert per algú disposat a pagar i fer el que la postura de la dona li promogués a fer.

Penso que la explicació es mes senzilla i que si la escena ha quedat així es perquè el fotògraf l’ha captat, seguint la seva manera de fer, de forma dissimulada. Si hi hagués hagut algú mes a prop, segurament no hagués pogut fer la fotografia.

En fi. Sense que això vulgui expressar cap voluntat de comparar-me amb el mestre, el que hem de patir el fotògrafs aficionats!