30 enero 2014

Fotos que m'agrada compartir - Meravellos Japo



Castillo de Nagoya en Japón

Publicat a Fotopedia - Lo mejor del Japón 
Fotograf: Norbert Woehnl

(Per a veure la fotografia en la Fotopedia original, pulsar damunt del resaltat en blau)

29 enero 2014

Los revolcones judiciales de los gobernantes


Arrojo. Arrojo es la palabra que se me ocurre para calificar el valor que tienen aquellos miembros del partido que ostenta el gobierno de España y que se manifiestan dando lecciones de cómo se deben de hacer las cosas y que tipo de moral debe de presidir los criterios de quienes no son de este partido.

A esta calificación llego yo tras leer los siguientes titulares que han aparecido muy recientemente en los periódicos:

- El consejo de Europa ve ilegal negar acceso sanitario a los sinpapeles.
- El TSJM rechaza la privatización de la sanidad en Madrid.
- El TSJCM ha condenado a la Junta de Castilla – La Mancha a readmitir a más de 400 interinos despedidos.

Y ello por no hablar de otras advertencias que han ido recibiendo, como lo de la cláusula suelo en las hipotecas, en materia de los desahucios galopantes o la resolución del Tribunal Europeo de Derechos Humanos sobre la doctrina Parot. Y en otros contextos,  temas donde han tenido que cambiar de propósitos, como el rechazo de los ciudadanos a imposiciones en materia de obras públicas, caso de Gamonal en Burgos, el fracaso de las autopistas de Madrid, las sospechas de malas actuaciones en la tramitación de expropiaciones para la línea férrea del AVE de Extremadura, etc. etc.  

Aparte de las constantes sombras de corrupción que se ciernen sobre muchos de los miembros de ese partido…si bien en esta materia no me olvido de que hay otros partidos con sospechas no resueltas e incluso confirmadas.

¿Es que no hacen nada bien, que instancias judiciales de todo tipo han de andar enmendándoles la plana?

Quizás debería cambiar mi valoración inicial de “arrojo”,  para pedirles a ver si pueden tener algo más de “sonrojo”.

26 enero 2014

Colors a fotopedia

http://www.fotopedia.com/community_login#!/items/e4-OQXo_noA-bYgRmcNra3I/sharing_dialog

10 enero 2014

Internet i la catifa magica


Internet. Internet es moltes coses. Unes bones i altres dolentes. Fins i tot molt dolentes.

Tantmateix, en certs aspectes, Internet es com una alfombra magica, que et permet viatjar sense moure't de casa. I navegant per Internet he fet un descobriment que m'ha permes abocar-me a una finestra increible: Fotopedia.

Les imatges que hom troba per mitjans d'aquesta aplicacio, et fan contemplar un univers de bellesa. No nomes per la perfeccio tecnica de les fotografies, sino tambe per el contingut de la majoria de les escenes. 

Em sembla que es de justicia compartir-les i per aixo vull anar incloent enllaços a determinats continguts, sempre cercant dues premises que considero molt adients: la bellesa i l'exotisme.

Birmania:    

Colina de Shwe-daung en Sueños de Birmania

08 enero 2014

De turista pel Born

En aquesta època de l’any sempre m’ha donat per pensar en deserts, en països exòtics, llunyans, en viatges arriscats. Potser  influït per l’arrencada del  Paris Dakar. Potser  perquè a l’hivern apeteix fugir cap a altres indrets.

El cas es que aquest any també m’han vingut aquestes evocacions i per a pal·liar aquestes  imaginacions, avui hem decidit fer de turistes a casa nostra i ens hem anat a conèixer  el Born, donç no havíem visitat encara les noves instal·lacions inaugurades el passat mes de Setembre.    

A mes, fer un tomb per el Barri Gòtic sempre es atractiu.

El que s’ha fet allí, independentment  del que s’hi vol commemorar, es prou interessant. La remodelació  ha convertit el que en temps era el rebost de Barcelona en un monument.

Recordo el Born quan hi passava gairebé cada dia quatre vegades per anar a col·legi a peu, estalviant-me així els cèntims que em donàvem els pares per el tramvia.  Les botigues de salaons, d’espècies, les parades de verdures, la gresca dels venedors amb els compradors. El colors de tot  això m’impregnà els ulls i la memòria i es d’aquells records que se’t fan presents de tant en tant.

Quan el van tancar com a mercat, entrà en una certa decadència, havent servit fins i tot com  a espai per organitzar festes i revetlles. Desprès els polítics no es posaven d’acord amb el comès que se l’hi havia de donar.

Fins que al fer excavacions  es van posar al descobert les restes de les  construccions que desprès del 1714 es van fer enderrocar per a deixar espai per la Ciutadella. I això va donar un nou caire i orientació a l’espai del Born, que es el que te ara.

I per a rematar la visita, acabàrem celebrant-ho en el Xampanyet, bodega antiga i tradicional del carrer Montcada on tinguérem la oportunitat de satisfer el paladar, tot contemplant com turistes d’ulls esquinçats fotografiaven delerosament les tapes.







El comentari sobre aquesta visita el vaig preparar dies endarrere. Avui quan l’afegeixo al meu blog no em queda mes remei que pensar en el succés que es va produir ahir en alguns dels carrers que també recorrerem, el de Barra de Ferro i el de Mirallers, que va suposar la mort d’un home apunyalat i ferides greus a un altre. I un calfred m’ha copçat al pensar en la fragilitat humana. La de les víctimes es clar. I també, sigui qui sigui, la de l’assassí.