Quan fa cinquanta anys que no veus a una
persona i de cop i volta, mercès a les facilitats de localitzar algú mitjançant
el Facebook, quedes amb aquesta persona per prendre un cafè, un munt de qüestions
et venen al cap.
Es tracta d'un company d'estudis, amb qui vam
compartir quatre anys d'escola. Les darreres impressions que tenia d'ell les
vaig adquirir amb uns ulls ben diferents dels que tinc ara. Eren ulls gairebé
d'adolescent. Eren ulls que veien la vida per davant, amb totes les seves incògnites,
amb totes les il·lusions pel que encara s'ha de descobrir, amb tota la ignorància
sobre com seria la relació amb altres persones i com s'esdevindria el futur.
A mi aquesta trobada em va fer tornar a descobrir
aquestes sensacions, tot recordant aquella època i el que desprès han estat les
meves vivències. Que poc imaginava aleshores en que treballaria, si em casaria
o no, quants fills m'anomenarien pare o quants nets es recordarien de l'avi.
O si viatjaria i quins llocs coneixeria, tot i
que la meva inclinació per a conèixer altres paisatges ja ve de ben petit. O si
finalment podria navegar, com era el meu somni, quan assegut a la vorera del
moll, davant dels "tinglados" veia allunyar-se els vaixells, deixant
un estel a les brutes aigües del port.
En aquell temps hi havia la dictadura
franquista. Ja fa 38 anys que va desaparèixer i aquest va ser un alè de
llibertat que va omplir l'atmosfera. Aquells eren temps de corredisses a les
Rambles, davant dels grisos. Ara les corredisses son davant dels blaus, però això
si, vivim en democràcia, una mica adulterada, però democràcia al cap i a la fi.
Dons de tot això vam parlar i malgrat els
cinquanta anys transcorreguts, i de totes les coses que han passat i que cadascú
per la seva banda ha viscut, va ser com si continuéssim una conversa d'ahir.
Haig de reconèixer que abans de la trobada tenia algun dubte, cinquanta anys es
molt de temps i hom no sap com han evolucionat les altres persones en les seves
creences, els seus valors i la seva manera de pensar. I que similars dubtes poden tenir els altres envers meu.
Però ens vam posar al dia ràpidament en una
conversa que va durar mes de tres hores.
Ara espero que no tardem altres cinquanta anys
per a trobar-nos i fer un altre cafè.
