03 diciembre 2013

Ramón Berenguer IV, historia i ficció - cap. III



- A la plenitud de la Corona d’Aragó, quan la Cort reial visitava Saragossa, s’establía al Palau de la Aljaferia, que havia fet construir el rei musulmà Al-Muqtàdir. Si anava a Valencia, s’allotjava al Palau del Real, que originalment també havia estat construït per un rei moro, en Abd-al-Aziz i a Mallorca en el Palau de la Almudaina, que per ser diferent, igualment havia estat fet per la dinastia almoràvit de la illa, abans de la seva conquesta per en Pere el Cerimoniós. Per cert, aquesta es la residencia que fa servir per vacances l’actual família reial d’Espanya.


Ramón Berenguer III
Precisament en Pere el Cerimoniós, va ser qui establí la seu definitivament en el Palau Reial de Barcelona, on ara es la Plaça del Rei. Si, allà on el 1492 un pagés va atemptar contra en Ferran el Catòlic i ara que ho volien filmar per TV, va l’Ajuntament de Barcelona i no ho deixà.

- Està vostè molt ben informat. Coneix molt be la Historia de Catalunya.
- Si, es el que dona la perspectiva històrica...

- Que vol dir?

- Res, res, que si, que m’he informat molt be.

- Escolti, i si en sap tant, també sabrà per que Catalunya no es va configurar mai com un regne, havent-se integrat com ho va fer a la Corona d’Aragó. Aragó ho era i mes tard Valencia també ho va ser. I fins i tot Mallorca. Sembla que el propi Jaume I va dir que dels territoris politics que conformaven la Corona, del que se sentia “mes orgullós era del regne de Catalunya...”


- Ahhh, això... Be. Els comtats que formaven l’antiga Marca Hispànica li devien lleialtat al rei dels Francs, com a hereu dinàstic de l'emperador carolingi Carlemany. Però el comte Borrell II el 987 i el 988 va decidir saltar-se aquesta lleialtat i no prestar jurament al rei franc en aquell moment, l’Hugo Capeto. Aquesta decisió venia motivada per la manca d’ajut del rei franc en la lluita contra els musulmans.

Tot i així, aquesta retirada de lleialtat no va suposar que els comtes catalans es desentenguessin del tot del respecte per el rei franc, com ho demostra el fet consignat en nombrosos documents de caire notarial, sobre tot en qüestions relacionades amb vendes, herències, etc., en els que fins gairebé el moment en que es creà la Corona d’Aragó,  es consignava una referència al rei franc regnant en cada moment.

Per exemple, entre molts d’altres, un document del  30 d’octubre del 1151, per el que en Ramon Berenguer IV confirma els bens de l’església d’Ullà i la posa sota la seva protecció, fa constar:

“Actum est hoc III kalendas novembris, anno XV regni Ledovici regis iunoris”

Aquest Ledovici era el rei de la dinastia capeta, hereva del tron carolingi, en Lluis VII el Jove, que en aquella època regnava a França. I amb això es fàcil deduir que  tot i no mantenir la lleialtat deguda des d’en Borrell II, d’alguna manera es mantenia la fidelitat amb el reconeixement del rei.

La situació, com segurament sabrà, es va prolongar fins que el 1258, regnant com a rei de la Corona d’Aragó en Jaume I, que vostès anomenarem el Conqueridor, va signar l’acord de Corbeil amb en Lluís IX de França, mitjançant el que es reconeixia la total independència dels Comtes de Barcelona i donant com a contrapartida la major part dels territoris del Migdia i del Sud de França, que es controlaven  des de Barcelona i fins i tot la seva filla, na Elisabet, per a casar-la amb el fill del monarca francès, en Felip.

Fins aquell moment, els lligams dels comtes de la Casa de Barcelona amb els territoris de la Provença i el Llenguadoc eren ben forts. El pare del senyor d’aquest castell del que veiem les restes, en Ramón Berenguer III, es va casar amb la meva mare, na Dolça de Povença...

- Com diu?

- Ah, no, que la meva mare també s’anomenava Dolça.

- Be, aleshores a partir del Tractat de Corbeil en Jaume I ja era lliure per a configurar Catalunya com a regne, romanent integrat a la Corona d’Aragó. Per que no ho va fer?

                                                                             (SEGUIRA)

No hay comentarios: