30 noviembre 2013

Ramón Berenguer IV, historia i ficció - cap. II



- Escolti, vostè coneix la historia d’aquesta torre?
 

- Una mica - em digué.
 
- Com es que la torre del campanar no forma part de l’edifici de l’església?
 
- Ahhh! La torre roja.  Es que originàriament no tenia res a veure amb l’església. Aquesta torre es tot el que queda del palau d’en Ramon Berenguer IV, en el lloc que va escollir com a residencia reial per ell i per la seva dona Peronella, filla d’en Ramir II d’Aragó, amb qui es va casar el 1150 a Lleida. Des d’aquí governava sobre els comtats que en aquella època conformaven els seus dominis i a la vegada sobre el regne d’Aragó respecte del que ostentava el poder com a Princep, d’acord amb els pactes a que va arribar amb el pare de la seva dona.
 
- Aquí?
 
- Si, en aquella època es considerava que la proximitat al camí reial era  una avantatja per els desplaçaments dels dignataris que havien d’acudir a la cort. Les característiques de l’entorn, la proximitat a Barcelona i la ubicació que permetia desplaçar-se amb una certa facilitat a la resta de comtats, feia que aquest lloc fos considerat adient. El castell ja el va trobar construït, però qui el va fer embellir i adequar per les seves funcions com a Palau Reial va ser en Ramon Berenguer IV.


En si, el palau l’havien fet construir en el segle XI l’avi d’en Ramón Berenguer IV, en Ramón Berenguer II, anomenat “Cap d’Estopa”  i el seu germà, en Berenguer Ramón II, per mal nom “El Fraticida” .
 
- Quin embolic de noms! I els sobrenoms, a que venien?
 
- Bah! Histories de famílies. El del primer era senzill: perquè el seu pel era roig. El segon, be, ni jo mateix se si va ser veritat, però es diu que perquè va fer matar al seu germà.


Em va cridar l’atenció lo de que ni ell mateix sabia si era veritat, però ho vaig passar per alt en interpretar que era perquè es considerava un bon coneixedor de la Historia.

- A jutjar per la magnificència de la torre, devia de ser un gran palau.  
 
- Prou que ho era! Aquí nasqué i visqué la infantesa el fill de la Peronella i el comte, en Ramón, que mes tard, en faltar el seu pare, va accedir a la corona del regne d’Aragó com a Rei Alfons II i va heretar també el títol de Comte de Barcelona, governant sobre un territori ja mes ampli que va ser conegut mes tard com la Catalunya Nova.

 
- Caram! I com es que va deixar de ser seu reial?

- Quan vaig..., vull dir quan va morir en Ramon Berenguer, la Peronella va abdicar i passà la corona del regne d’Aragó al seu fill, tot i que en aquell moment només tenia cinc anys. Es va crear un consell conformat per dignataris aragonesos i catalans, per a tutelar el rei fins la seva majoria d’edat. Aquesta cerimònia es va realitzar a Osca.


Amb el temps, l’expansió territorial va fer que la seu del regne camvies, i tant l'Alfons, com els seus descendents van preferir Barcelona com a residencia. Aquest Palau va anar quedant com a residencia d’estiu i finalment en 1448 un terratrèmol va destruir la major part de les construccions, restant únicament en peu aquesta torre, uns llenços de muralla i restes de les edificacions. 

                                                                                                                           (SEGUIRA)

1 comentario:

francesc dijo...

No tardis