12 de novembre 2013

Les savates en la política



Son molt curiosos els paral·lelismes aparents que es poden apreciar en situacions diferents, però de escenografia semblant. La escena del Diputat de la CUP, en David Fernández, brandant una sabata amenaçadora envers en Rodrigo Rato, m’ha dut a la memòria una altre amenaçadora sabata, aquella amb la que en Nikita Kruschev va colpejar repetidament el seu pupitre en l’Assemblea General de les Nacions Unides celebrada el 12 d’octubre de 1960.
 
Jo recordo haver llegit sobre aquest incident a La Vanguardia, a la pàgina de "Información sobre el extranjero". En aquella època, amb gairebé tretze anys ja m’interessaven les coses de la política, ves per on.I que va ser el que va disparar l’ira del President soviètic? 

Dons el discurs pronunciat per el representant filipí, Lorenzo Sumulong, que es va expressar en els següents termes:

"Mi delegación, la filipina, le da gran importancia a este ídem intitulado 'Declaración sobre el otorgamiento de independencia a países colonizados, que ahora está siendo debatida. Hemos sido un país colonizado. Hemos pasado por todas las pruebas y tribulaciones de ser un pueblo colonizado. Nos llevó siglos y siglos luchar, combatir, y ganar nuestra lucha por el reconocimiento a nuestra independencia y, por lo tanto, sólo sería consistente con nuestra historia, nuestra experiencia y nuestras aspiraciones como pueblo, que votamos a favor de llevar el ítem referido al máximo nivel posible de la Asamblea General. Mientras que esta no es la ocasión [apropiada] de debatir la sustancia del ítem en cuestión, me gustaría dejar registro de la visión de mi delegación sobre la importancia, así como el alcance de las metas y objetivos de este ítem. Creemos que esto es necesario en vista de las declaraciones realizadas por el premier de la Unión Soviética al comienzo de esta reunión. Es de nuestra visión que la declaración propuesta por la Unión Soviética debería cubrir el inalienable derecho a la independencia no sólo de las gentes y territorios que aún subyacen bajo el dominio de las potencias coloniales occidentales, sino también de las de Europa Oriental, que han sido privadas del libre ejercicio de sus derechos civiles y políticos, y que han sido tragadas, por así decirlo, por la URSS.”

Guaita. Em sembla que a hores d’ara el Sr. Fernández es prou partidari mes be d’aquests postulats. Dit això, no es la matèria per la que increpava sabata en ma al Sr. Rodrigo Rato. Tot i tenir molta raó i estar jo d’acord en que aquest ex-polític i ex–director del FMI, presumptament ha estat embolicat en coses molt lletges a Bankia, em pregunto si aquest es l’estil que els ciutadans volem en els nostres representants.

Segurament molts trobaran que el Sr. Fernández ha estat molt encertat en dir-li quatre fresques al Sr. Rato, però a mi l’espectacle em sobra. El que voldria es que aquesta comissió arribes a treure les seves conclusions, que impulses la persecució judicial del Sr. Rato si es que ha comes un delicte i es constitueixi una acusació pública per a  exigir les corresponents responsabilitats penals.

I si la seva responsabilitat  no es pot provar de forma tant fefaent  com per merèixer l’acció judicial, però resulta clar que hi ha hagut perjudicis deguts a mala praxis i son de la seva responsabilitat, que la comissió ho doni a conèixer de forma clara i transparent als ciutadans per que sàpiguen a que atenir-se i ho recordin en el moment d’elegir a qui han de ser els seus representants  i perquè s’avanci en la creació de lleis i normatives de control i supervisió per a evitar l’abús, la corrupció i el clientelisme tan en els ens públics com en els privats.