I les pensions?

Els pensionistes ho tenim fotut! Amb la darrera reforma, si, la que “garanteix” per els pensionistes un increment anual del 0,25%,  aquests del PP del Govern espanyol han entrat a sac en  un tema que hauria de ser sagrat. Si no fos perquè te mes be poca que molta gràcia, me’n riuria de la cara de lluna de la ministre de treball, la Fàtima Bañez, anunciant aquestes mesures i tractant de vendre-les com un garantia de cara als jubilats.

D’on ha tret aquest Govern els ministres del seu gabinet? Es que no se’n salva ni un! En Wert, en Soria, en Montoro, en Arias Cañete...Potser el menys dolent sigui el De Guindos, però que jo sàpiga, aquest no es militant del PP.

En el meu comes professional sempre havia tingut present que es inevitable que el seleccionador en un procés de captació de personal tracti de trobar, mes enllà del perfil professional requerit i fins i tot d’una manera inconscient, tendències de les seves propies apreciacions i els seus valors en les persones a seleccionar. La objectivitat al 100 % no existeix.

En el cas d’aquests ministres, es evident que el cap del Govern ha posat molt i molt dels seus criteris. Prepotència, arrogància, menyspreu, manca d’orientació cap a la defensa dels interessos de qui realment hauria de defendre, o sigui els ciutadans espanyols, manca de mà dreta...

Els membres d’aquest Govern per les seves formes i les seves manifestacions em semblen mes propers a la imatge del Comte-Duque de Olivares, que a la d’uns gestors i governants del segle XXI.

Interessant l’article d’en Juliana a La Vanguardia d’avui, sobre el retorn d’en Tarradellas, la transició i el “café para todos”.  Es distingeixen clarament els “polvos” que van portar aquests “lodos”.

En fi.