23 octubre 2013

El fòrum mediterrani - Coses fortuïtes i coses que no ho son


En qualsevol moment pot produir-se l’ensurt.

Érem al port de l’Estartit el diumenge passat i jo estava fent no se que en la barca. De mentre la meva dona passejava a la gosa i aprofitava per prendre una mica de sol.

De cop sento que em crida amb urgència perquè vagi on es ella i jo penso “ja s’ha caigut la gosa a l’aigua!”. No seria la primera vegada que es dones un bany inesperat, darrera de la seva falera per bordar-li a les ones.

No, no era la gosa. Era una senyora d’una certa edat, que havia lliscat per la vora del moll i s’havia caigut entre dos vaixells amarrats.

Vaig anar-hi corren i em vaig trobar amb la següent escena: la dona estava plenament en el aigua; el propietari d’un dels dos vaixells l’estava agafant d’una ma i amb l’altra la dona s’aferrava a un salvavides. La senyora, d’una certa corpulència,  estava com paralitzada i no es movia ni per a intentar sortir-se de la situació. No semblava haver rebut cap cop.

El marit, un home igualment d’edat, demanava auxili i se’l veia notablement neguitós, caminant a munt i avall sense parar.

Jo vaig intentar agafar-li l’altre ma i veure si estirant podíem treure-la de l’aigua, però la senyora estava massa espantada, no es deixava anar del salvavides i a mes, la seva corpulència ens ho impedia. Vaig saltar a un dels vaixells, que era un veler i vaig fer lliscar l’escaleta al aigua. Vam empenyer a la senyora fins que  pogué posar peu en un dels esglaons i recolzar-s’hi, el que millorà la situació, però la accidentada encara era incapaç de pujar per si mateixa .

Finalment van venir uns empleats del port i entre tots vam pogué hissar-la fins al moll. La senyora, xopa de cap a peus, no podia tenir-se dreta i li vam oferir una jaqueta per que substituís la roba mullada. Però el marit no va voler de cap de les maneres, tot i que la seva decisió era la de viatjar a Barcelona immediatament.

Be, afortunadament es va tractar de una cosa que hagués pogut ser seriosa, però que a hores de ara només es tracta d’una anècdota produïda per un fet fortuït i imprevisible.

El que no es fortuït i imprevisible ha estat el comportament dels representants del Govern Espanyol envers la figura del President de la Generalitat en l’àmbit del fòrum mediterrani. Perquè aquest menyspreu no s’ha fet al senyor que ocupa aquest lloc en l’actualitat. S’ha fet a la institució i a tot Catalunya, comprenen també a aquells  que viuen aquí tot i que no es considerin representats per el partit actualment en el Govern català.
  
Ha estat una veritable estratègia de menysteniment i qualsevol a qui no li cegui el partidisme en les idees ho ha de veure així.

No es de calaix que en comunitats governades per el PP s’admeti que el president pugui dirigir-se als visitants en fòrums similars al que s’ha celebrat avui a Barcelona i en canvi aquí es prohibeixi expressament. Si la justificació, si el que temien els del PP era que en Mas fes un discurs sobiranista de cara als assistents, es inadmissible també que en Mariano Rajoy hagi aprofitat per a fer ell el seu discurs contrari.

El que passa es que el PP ja està desfermat. Ja no l’importa dissimular mes o menys els seus comportaments dictatorials i cada cop planteja excuses o justificacions menys plausibles per a fer el que mes els agrada, o sigui, el que els surt dels pebrots.

Quan els manca als del PP per a ni tan sols somiar en tenir quelcom semblant al fair-play angles!

No hay comentarios: