18 octubre 2013

Camille Pissarro


La radio es posa en marxa i em desperta amb l’acostumat reguitzell de noticies ben amanides per els comentaris dels qui participen a tertúlies.

Mes enllà de les meves conviccions, creences i valoració objectiva sobre els esdeveniments, la deriva i la forma en que tracta de presentar-los l’allau de “pseudo-periodistes” i “tertulians”  m’està començant a cansar.

Que es desbrossin tant minuciosament, tot intentant destacar els aspectes mes turbulents o morbosos en defensa de unes o altres posicions, la recerca de la declaració mes punyent  o que posi en compromís a qui la fa o al seu contrari.
No se. Aquests personatges em donen la sensació de qui sempre corre a treure el Sant Cristo Gros...

Per això avui festa del mal humor i ens anem a veure l’exposició de Camille Pissarro al CaixaForum. Qui heu llegit altres entrades del meu humil blog, s’haureu adonat que l’impressionisme ha estat sempre un dels meus estils pictòrics favorits. Per això no podia deixar escapar la oportunitat de contemplar algunes obres de qui junt amb pintors de noms tant famosos com Monet, Sisley o Corot, va ser un dels mestres indiscutibles d’aquest estil.

A mes, també junt amb Seurat i Signac, va aprofundir en una forma de pintar, anomenada el puntillisme ,   que li va donar un caire espectacular en el tractament de les seves imatges impressionistes.

Pissarro va néixer el 1830 a les Illes Verges, en el si d’una família ben aposentada, comerciant d’efectes navals i reunia llinatge d’orígens diversos: el lloc de naixement pertanyia a Dinamarca, nacionalitat que ell va conservar tota la seva vida. El seu pare era un jueu sefardí d’origen portuguès, però nascut a Burdeos i la seva mare era dominicana.

El 1852 va deixar la llar familiar per la oposició de la família a les seves afeccions artístiques i es traslladà a Veneçuela a on comença a pintar. Mes tard el 1855, s’establí a prop de Paris, on va realitzar estudis a la Escola de Belles Arts i en diverses Acadèmies.

Els escenaris recollits en les seves pintures son resultat de les seves estances en els llocs on va viure durant la seva vida. Inglaterra, a Londres principalment i França,  al Marne, en l’àmbit rural a Pontoise, prop del riu Oise o en ciutats com Rouen, Dieppe, Le Havre i el propi Paris, on va morir el 1903.

Un deixeble notable de Pissarro va ser Gauguin,  amb qui a mes compartia la seva orientació política de caire anarquista. Tot i així, aquesta relació finalment es va deteriorar i van acabar distanciats.

Es considera que Pissarro va tractar d’imbuir aquesta filosofia en la seva obra, sobre tot en aquelles escenes de l’àmbit rural, en les que tractava de reflexar les difícils condicions de vida en el camp, imatges que per mitjans de les paraules va saber també traslladar en la seva obra l’escriptor Emile Zola, amb qui també va tenir relació.
 
En fi, un mati profitos.












Rue Saint Honore al capvespre. Efecte de Pluja - 1897

No hay comentarios: