22 junio 2013

Trobades de llarg abast

Quan fa cinquanta anys que no veus a una persona i de cop i volta, mercès a les facilitats de localitzar algú mitjançant el Facebook, quedes amb aquesta persona per prendre un cafè, un munt de qüestions et venen al cap.

Es tracta d'un company d'estudis, amb qui vam compartir quatre anys d'escola. Les darreres impressions que tenia d'ell les vaig adquirir amb uns ulls ben diferents dels que tinc ara. Eren ulls gairebé d'adolescent. Eren ulls que veien la vida per davant, amb totes les seves incògnites, amb totes les il·lusions pel que encara s'ha de descobrir, amb tota la ignorància sobre com seria la relació amb altres persones i com s'esdevindria el futur.

A mi aquesta trobada em va fer tornar a descobrir aquestes sensacions, tot recordant aquella època i el que desprès han estat les meves vivències. Que poc imaginava aleshores en que treballaria, si em casaria o no, quants fills m'anomenarien pare o quants nets es recordarien de l'avi.

O si viatjaria i quins llocs coneixeria, tot i que la meva inclinació per a conèixer altres paisatges ja ve de ben petit. O si finalment podria navegar, com era el meu somni, quan assegut a la vorera del moll, davant dels "tinglados" veia allunyar-se els vaixells, deixant un estel a les brutes aigües del port.

En aquell temps hi havia la dictadura franquista. Ja fa 38 anys que va desaparèixer i aquest va ser un alè de llibertat que va omplir l'atmosfera. Aquells eren temps de corredisses a les Rambles, davant dels grisos. Ara les corredisses son davant dels blaus, però això si, vivim en democràcia, una mica adulterada, però democràcia al cap i a la fi.

Dons de tot això vam parlar i malgrat els cinquanta anys transcorreguts, i de totes les coses que han passat i que cadascú per la seva banda ha viscut, va ser com si continuéssim una conversa d'ahir. Haig de reconèixer que abans de la trobada tenia algun dubte, cinquanta anys es molt de temps i hom no sap com han evolucionat les altres persones en les seves creences, els seus valors i la seva manera de pensar. I que similars dubtes poden tenir els altres envers meu.

Però ens vam posar al dia ràpidament en una conversa que va durar mes de tres hores.

Ara espero que no tardem altres cinquanta anys per a trobar-nos i fer un altre cafè.