Ara que l’entrenador del Real Madrid sembla que estigui en hores baixes, hom es pregunta que ha passat perquè una persona que ha gaudit de tota la confiança, no nomes dels òrgans directius de l’equip, sinó de l’afició majoritàriament, hagi derivat a una situació per la que tothom, de forma generalitzada, te una apreciació molt negativa sobre ell.
Penso que aquest entrenador ha abusat de unes tècniques que desafortunadament avui en dia son cada cop mes presents i utilitzades en molts àmbits: la manipulació i la desinformació.
Aquestes tècniques son conegudes d’antic, ja Aristotèles declarava que el fi de tota comunicació es persuadir – i negativament dissuadir – al interlocutor per a aconseguir l’efecte desitjat per la font del missatge. Però normalment s’empraven acompanyant accions bèl•liques, principalment amb dos objectius:
a) Obtenir el recolzament incondicional del personal propi en situació de dubtes.b) Introduir el dubte sobre la integritat (difamació) i el que defensa el personal considerat com a enemic.
El que passa es que avui en dia aquestes tècniques han transcendit dels propòsits bèl•lics i s’utilitzen gairebé per tot. Recordo una reunió en la que un Directiu de l’empresa on jo treballava, ja d’una certa edat en aquell moment, ens escoltava parlar a gent mes jove (també en aquell moment) i finalment no es va poder estar de dir-nos:
Se’n adoneu de que la vostra conversa està plena de paraules i referències bel•licistes?
I així era. No en va mes tard el famós “Art de la Guerra” , llibre d’estratègia bèl•lica escrit per Sun Tzu fa mes de dos mil cinc cents anys, ha estat adaptat com a manual de guia per a estratègies de negocis: competència, management, marketing i vendes.
I aquest es el criteri imperant. No hi ha que limitar-se a jugar be, a competir be. O potser precisament per cobrir les mancances en la competició esportiva o d’altra mena. Paral•lelament hi ha que establir unes estratègies per a manipular i desinformar, com a contribució en el camí a la consecució d’objectius.
Per una banda, com he dit mes amunt, perquè els propis, directiva i aficionats, es creguin que ets lo millor de lo millor i puguis obtenir el seu recolzament incondicional. I per un altre, per a confondre i desacreditar als contraris. Això, junt amb la gestió de la presencia en medis informatius, que avui en dia estan disponibles gairebé incondicionalment en la seva recerca de material per a alimentar els seus clients i lectors – espectadors, pot sortir be, si els resultats son a mes positius.
Però, si no es així, el “tinglado” es desmunta tard o aviat i el perill es el de quedar-se amb el cul al aire. Precisament per el reso mediatic, la manera de fer, els desvergonyiments programats, les agressivitats infantils, les desqualificacions continues dels contraris i les manques d’educació, que formen part d’aquestes estratègies han quedat evidenciades davant de tothom, fins i tot dels qui possiblement podrien ser el seus empresaris en el futur.
Per tot això peno que l’ínclit Mouriño hauria d’haver estat mes prudent.
Clar que tot això...no es podria extrapolar al comportament de bona part de la societat actual?
I per últim, segueixo pensant que el Real Madrid es un gran equip. El que falla son determinades persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada