18 abril 2013

El sexe a l'antiga Roma

Objecte d'adorn, fà.lic
Figuretes priàpiques i fàl.liques
(Un consolador?)
Aquest mati he visitat aquesta exposició ubicada al Museu de Betulo (Badalona), ciutat ja important en l’època romana. El tema està molt i molt debatut i explotat per pel•lícules i series de televisió com la famosa "Roma" de la HBO, o la infumable "Spartacus".

El contingut de l'exposició es voluntarista i el material exposat seria l'equivalent, salvant la distancia temporal i les característiques materials, al que podria tenir en el seu armari un seminarista dels '60.

Una exposició així mereixeria l'aportació de l'abundant material eròtic - pornogràfic dipositat a museus com el de Nàpols o el de Cambrai o fins i tot al Museu Romà de Tarragona.

L’exposició, en lo tocant a objectes, es limita a unes quantes peces, poques (95 en total), sobre tot lucernes, decorades amb les conegudes escenes eròtiques, algunes estatuetes i entre elles la cèlebre Venus de Badalona, una mica de bijuteria i alguns adminicles fàl.lics.

La resta son fotografies, comentaris o fragments literaris de autors de l’època, exposats en parets o pannells que fan adonar-te que en aquesta matèria no hi ha gairebé res inventat, mes que les facilitats degudes a la tecnologia i a la imatge.

La sexualitat es una part molt important a la vida de les societats i junt amb el poder i la riquesa, o barrejada amb ells, ha centrat bona part dels impulsos humans. En conseqüència penso que valdria la pena, a mes de la part de curiositat amb l'exhibició d'objectes i literatura precursors de la avui tan difosa pornografía, aprofundir en un estudi mes enllà de la morbositat de les imatges i analitzar amb detall, no només els aspectes gràfics, anecdòtics o xocants, sinó també les raons i motivacions de determinats comportaments de la època, no oblidant que bona part d'aquests comportaments segueixen produint-se avui en dia,

Per exemple, una cosa que es dedueix un cop mes dels pannells informatius (res que no se sabes ja) es que la dona va ser considerada en l’època romana i duran una importantissima part de l'historia de la humanitat, mes un objecte per a utilitzar que un ésser humà al costat dels homes. L'home era amo i senyor i fins i tot podia disposar lliurement de la vida de la seva esposa 

Tot i que en diversos moments històrics han existit algunes dones que han tingut poder, gairebé sempre se les ha considerat mes per aspectes lligats a la seva sexualitat i les seves relacions amb determinats homes. La vida de dones com Tais, Mesalina, Lucrecia, Gallerani, etc...penso que il•lustren aquesta afirmació. L’existència de dones com Hypatia, Joana d'Arc, Cristina de Suècia o Sofonisba van ser segurament excepcions en el seu moment.

A partir de la Renaixença i de la Il•lustració es quan comencen a emergir dones que brillen per elles mateixes, tot i que en el segle XVIII moltes eren cortesanes que reunien en els seus salons a intel•lectuals, sempre amb el mirall dels seu atractiu i els seus escots: Terhoine de Mericourt, la Pompadour, Du Barry, Cora Pearl...L'eclosió de la dona com a subjecte autònom i plenament mestressa de les seves decisions, de les seves aspiracions de coneixement, de la seva sexualitat, de la seva vida en definitiva es produí encara mes tard, en el segle XIX.

Cal no oblidàr però, que en bona part de les cultures existents en el mon, encara avui en día, la percepció de la dona com a propietat no ha desaparegut. I entre les societats mes evolucionades, els casos puntuals de maltractament sorgeixen puntuals, pero amb tràgica determinació.
Copa que es feia servir usualment
en la celebració de certs funerals
  
Per acabar, una cosa que crida l’atenció es l’ampli diccionari de termes que ja els romans empraven per a referir-se a objectes, conductes, òrgans i formes de relacionar-se sexualment amb altres o amb ells mateixos. Res que envejar a la panòplia de termes que es fan servir avui en dia, tret potser dels aportats per les cultures orientals.



Matrona Romana. Atia a la serie "Roma"

Imatge de Priapus. Fotografia
feta per mi a Pompeia el 1997







No hay comentarios: