20 enero 2012

La priora Xixilona


L`home estava assegut en el seient de l’andana, Un home d’uns seixanta anys, que anava correctament vestit, però amb un aire, no se, com de mudat, com si hagués anat a una cita important i s’hagués abillat expressament per anar-hi. Això i un aspecte d’estar perdut a la gran ciutat em suggeria que venia de pagès.

I això ho vaig copsar a cua d’ull, es a dir, allò que vas pensant en mil coses i gairebé inconscientment  també et fixes en una situació que té’s aliena, quasi sense adonar-te’n.

L’home era assegut de una forma esbiaixada, ocupant dos seients. Aquesta es una situació d’aquelles que em toca el voraviu. Ja hi havia, ja, un altre filera de seients ben buida mes enllà, però em vaig atansar amb gest interrogant i l’home es va apartar tot fent un saltiró, el que em va dir que no ho feia a propòsit i mes be s’havia assegut així sense pensar-hi.

Vaig asseure’m jo  i l’home no deixava de mirar-me. Automàticament vaig agafar la corretja de la borsa que duia i me la vaig creuar  en bandolera. No es que tingues aspecte de lladregot, no, es que hom ja no se’n fia de res.

Al cap d’una estona l’home em preguntà: Sap si per anar a Ripoll haig d’agafar la línia cap a Puigcerdà?

Ah!, jo crec que si, Ripoll, Campdevànol, Ribes i Puigcerdà. Que no era el tren que acaba de passar?

Si, però m’ha confós el que en el cartell de davant poses a Ripoll i per això no hi he pujat.

Vostè a on va? A Puigcerdà?

No, no, jo vaig a un lloc abans de Vic.

Homeee! Si que hagués hagut de pujar en aquest darrer tren. El fet que indiques Ripoll solament volia dir que aquest tren finalitzava  el seu trajecte a Ripoll i l’estació de Vic està abans.

Ah miri i aquest que entra ara i que posa Granollers? Amb això ja em vaig adonar que aquell home es corresponia amb l’idea aquella del pop i el garatge...      Aquest no hi arriba, perquè Granollers està molt abans. A veure, vostè realment a on va?

Jo vaig al carrer Priora Xixilona, de La Garriga. De primer em vaig creure que m’estava prenen el pel, el nom em remetia mes be als paiasos de la tele. Però la seva mirada no semblava amagar cap cosa. Vaig fer com si res i li vaig dir: doncs miri, vostè ha d’agafar un tren que tingui per destí o Vic, o Ripoll, o Ribes, o Puigcerda...

Ah molt be, gracies, gracies...

Tot just arribava el meu tren i vaig marxar. Però us ben juro que en arribar a casa  vaig mirar a Internet lo de la Priora Xixilona,  i sí, a La Garriga hi ha un carrer que se’n diu així. Te aquest nom en homenatge d’una monja que va viure en un monestir que allí hi havia el segle X i que era filla d’en Jofre el Pilós. Avui en dia en el lloc del monestir hi ha l’ermita de Santa Maria del Camí.

Ves per on. Cada dia s’aprenen coses noves.

No hay comentarios: