02 enero 2012

Els grups de poderosos

La reunió de persones en organitzacions que tinguin la pretensió de dominar a la resta dels humans, es una qüestió que ve de lluny. 
Sigui per motius religiosos, politics, per l’afany de poder o des del punt de vista econòmic, de sempre hi ha hagut grups que s’han cregut amb la potestat de decidir sobre la vida, la llibertat intel·lectual o les hisendes de la gent. Tot i que en definitiva penso que en realitat el darrer motiu, o sigui el del diners, es el que verdaderament mou els esforços d’aquestes persones, ensinistrades en modelar el mon de la manera que ells volen.

Ja a l’antiguitat existien aquesta mena d’organitzacions, per exemple els pitagòrics a la Grècia clàssica, els grups de politics amb els seus “clients”, que feien servir els banys per a conspirar, en la Roma Imperial, els “asshassins” a la Persia medieval, els francmasons, els rosacruces, etc., etc. Gairebé totes aquestes organitzacions fiaven la seva acció en la elecció i conversió dels seus membres en fanàtics que assimilen i no qüestionen els propòsits  que les guien.

Un bon reflexe  d’aquest tipus d’organitzacions el podeu trobar en el llibre “Alamut”  de Vladimir Bartol (1938) o mes modernament en el molt atmosfèric darrer llibre del Umberto Eco, El cementiri de Praga, en el que fa referències a moviments d’aquests tipus en l’Europa del segle XIX i principis del XX.

No es doncs sorprenent que avui en dia també hi hagin organitzacions d’aquesta mena. No fan servir ja la tinta invisible i segurament no celebraran cerimònies iniciàtiques fantasmagòriques, però segur que d’alguna manera faran servir instruments per a juramentar-se i comprometre’s mútuament de cara a les finalitats que pretenen aconseguir.  La immediatesa en les comunicacions, les exorbitants disponibilitats de mitjans materials i dineraris i el coneixement i domini dels mecanismes financers que poden ofegar governs i nacions, de bon segur els permet tenir aquesta capacitat d’influència.

Perquè organitzar-se de manera secreta, i no adoptant formes mes transparents, com d’altres que ja existeixen, per exemple com un partit polític? Pel seu caràcter transnacional. La seva finalitat esta orientada a influir en tot el mon i per això s’han de situar pel damunt dels governs i la legalitat que a cada país representen per obtenir les seves finalitats. Es a dir que el seu secretisme  s’esdevé de la necessitat de eludir les diferents normatives legals propies dels sistemes politics el.legits pels ciutadans o be que els han estat imposats.

Penso que ens trobem davant de grups (segurament mes d’un) que tenen per a objectiu controlar el mon i imposar les seves idees per a dominar-lo, mes enllà de sistemes politics locals i això vindria a ser corroborat per la creixent incorporació de tecnòcrates formats i preparats en empreses financeres molt conegudes, a llocs politics dels països en dificultats com Grecia, Italia, el FMI, aquí el nou ministre d’Economia, etc.

La qüestió que jo em plantejo es, quin es el seu objectiu real? Per que voldria una organització d’aquesta mena controlar el mon?
  1. Per créixer en poder econòmic? Mantenir-lo  i assegurar-lo, mitjançant el control de les claus econòmiques: sotmetre a la major part de la població a uns nivells de pobresa que els converteixi en dependents i fàcilment manipulables. Condicionar els partits politics per mitjans de l’ofegament com a conseqüència de préstecs, a fi de que es pleguin fàcilment a les pretensions d’aquests grups. Polaritzar la riquesa i els mitjans en mans de poques persones que tindrien la facultat de mantenir aquesta situació movent les palanques adients. Això seria un enfocament mes be de tipus mafiós.
  2. Per a voler tenir el poder pel damunt de tot? Creure’s la solució mundial i estimar que la seva manera d’entendre la societat es l’única correcta i les ideologies, partits politics, tendències socials, etc, sobren. Com que participar en comtesses electorals en condicions normals els seria ben difícil, primer han de aconseguir una situació socioeconòmica homogènia en els països occidentals. Al reduir les expectatives de benestar de la població, els seria mes fàcil introduir els partits afins, de tall neo-liberal, que vinguessis a presentar-se com a salvadors, però que en realitat no serien mes que instruments per a implantar i mantenir les seves idees.
  3. Fervor religiós? Per els poderosos que tenen molt fàcil satisfer de manera quotidiana plaers i necessitats que per la major part de la humanitat son molt llunyans, no es difícil la derivació cap a idees pseudo-religioses  sobre la seva missió a la terra. Hi va ben poc des d’aquí a fer interpretacions messiàniques sobre el seu comes i a emprar les seva potencialitat per a promoure una religió de tall materialista que assigni a cadascú el seu paper a la societat. Entraríem en conceptuacions mes identificables com a sectes. L’Houllebecq o en Murakami fan aproximacions a aquestes teories en alguns dels seus darrers llibres. En el cas d’en Murakami i al seu llibre 1Q84, tot i que no ho mencioni directament, es clara la seva referència a la secta japonesa Mahikari, d’enorme poder i influencia econòmic i social.
Què en penseu?

1 comentario:

xatevexo dijo...

Tiene sentido. Aunque el fin es uno: dominar el mundo, los medios son variados. En estos momentos no dejo de mirar con temor e inquietud a ese grupo de personas que por su religión se consideran "El pueblo elegido", y por el poder del dinero trabajan colectiva y coordinadamente para acabar siéndolo. No son muchos y no pueden hacerlo militarmente tan sólo, pero su ambición es enorme su determinación clara y trabajan para conseguirlo desprestigiando a la clase politica mundial para dejar inermes y dóciles a los ciudadanos y asfixiarlos económicamente tomando el control de sus bancos.