De nano vaig presenciar una baralla. I se’m
van quedar gravades aquelles imatges.
Va ser a la Barceloneta, al Passeig que
llavors anomenaven “Nacional” i ara “Joan de Borbó” ...
Veig aquella baralla a la pantalla del meu
cervell en imatges de blanc i negre, tot i que recordo que feia un dia de molt
de sol. Serà que el meu cap s’ha acostumat a rememorar les coses del passat en
blanc i negre, com fan ara molts diaris, que publiquen fotografies dels anys seixanta
i setanta en colors sèpia, suposo que per donar-les efecte d’antiguitat,
malgrat que en aquells anys – ho se be perquè jo hi era - el tecnicolor fotogràfic ja existia.
No se els motius de la baralla, el meu pare em
va agafar pel braç i em va treure d’allà al
mig tan ràpid com va poder. Però si recordo a un home prim, molt bru i
mal forjat, agafant una cadira d’una de les moltes terrasses que ja hi havia –
em sembla que era la del restaurant Perú – i estavellant-la al cap d’un altre
home, que va caure rodo a terra. I ja no vaig veure mes. No se com va acabar la
cosa.
Aquesta escena m’ha vingut al cap tot llegint
el diari d’avui, que en aquesta matèria no es mes que una continuïtat del de
ahir. La violència s’està apoderant de la quotidianitat, va passant a formar
par d’un paisatge habitual en el nostre
entorn i no es que pensi que abans no n’hi havia de violència com ho deixo
pales mes amunt. El que em sorprèn es que hi hagi molta gent que tracti de
justificar-la emparant-se en arguments peregrins.
M’ha cridat l’atenció la noticia de que un noi
a Sitges ha organitzat un bon “sarau”, per defendre el seu “dret” a banyar-se
amb el seu gos a la platja tot i que està prohibit, agredint a socorristes,
policia, robant embarcacions en la seva fugida... Per mes informació a
Em faig creus de les manifestacions d'uns i
d'altres expressades en el fòrum annexa a la noticia. Jo també tinc gos i
respecto a les persones que no els agrada. També recullo els excrements que fa
el gos, encara que sigui al bosc, cosa que una immensa majoria de propietaris
de gossos no fa ni a les aceres de les poblacions. Ningú pot imposar el seu
criteri als altres i menys defendre'l com ha fet aquest noi. Si no està
d'acord, que protesti per medis civilitzats i no donant puntades de peu a qui
sigui.
Tothom es creu amb drets però amb cap
obligació.
I això es fruit d’un constant ambient
d’agressivitat que ve promogut per molts motius, entre d’altres, per aquells
que creuen que així assoleixen mes nivell d’audiència, per els manipuladors,
per els que els interessa mes que la gent estigui enfrontada i no pas que vagi
d’acord, per els que pensen que l’educació i el respecte no son una cosa
necessària.
Aquestes consciencies han portat a que molts
pensin que les normes de convivència no s’han fet pas per ells i ho demostren
agredint a qui per ells representen una coartació de la seva “llibertat”
menyspreant l’autoritat de qui la te per poder evitar les conseqüències
d’aquestes conductes. Diuen que se senten encrostats per les lleis i per les
normes, però la veritat es que es tracta de pur egoisme; els importa molt poc
la llibertat de les demes persones i l’únic que volen es sortir-se amb la seva.
Situacions com aquesta han estat històricament
precursores de greus conflictes socials. I no cal que busquem molt per a
trobar-ne exemples recents col·lectius o individuals: a Lloret, a Londres, els
mal tractadors, el que no està d’acord
amb les seves condicions laborals i enverina el menjar en el restaurant a on
treballa (noticia d’ahir a Girona), els
que assisteixen a festes rave i acaben morts en un marjal, menjats per les
drogues, la dona que maltracta a la seva filla de tres anys... i tants
d’altres.
No anem be. Tot i que no dono la culpa
exclusivament a qui es protagonista d’aquests fets. També la te una societat
amb excés de permissivitat i tolerància mal entesa, que no sap veure amb prou
avançament els possibles perjudicis. Es interessant i aclaridora la opinió de
la professores del Iese Maruja Moragas i Nuria Chinchilla sobre “Cultura del
esfuerzo”:
http://www.unav.es/informacion/articulos-de-opinion/quien-paga-platos-rotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada