24 julio 2011

Noruega o l'assassí en el pais del seny?

No es que en sàpiga massa sobre els ciutadans dels països nòrdics. De fet, em sembla que no en conec personalment a cap i tot el que en se d’aquelles societats em ve a traves de la lectura de llibres, diaris i fins i tot alguna pel·lícula. Be, tocant les pel·lícules,  les de l’Ingmar Bergman ens mostraven unes escenes d’aquells països que en l’edat que les vaig veure em semblaven com a escenes venusianes.

La imatge que en tinc però era la d’una gent assenyada, treballadora amb una certa tendència a la introspecció, justificable per mi tenint en compte que habiten unes zones de paisatges idilics de forta duresa climàtica. També tenia l’idea de que son socialment avançats, tolerants i compromesos amb el respecte al medi ambient i amb uns dels millors resultats del mon en matèria d’educació i formació. De fet, a les converses tertulianes, quan es tractava de posar un model de com enfocar molts temes, sempre algú sortia amb ”això els suecs (o els danesos, o el noruecs) si que ho saben fer be, allà es un altre historia...”

 Aquesta imatge em va començar a canviar tot just en afeccionar-me a llegir novel·la negre escrita per autors escandinaus, com en Henning Mankell, la Asa Larsson, la Camilla Lackberg o el propi Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium. A mesura que llegia llibres d’aquests escriptors, se m’obria un mon ple de personatges obscurs  pertanyents o vinculats a aquells països, ben retratats literàriament amb trets de gran duresa, maltractadors, traficants de drogues, paramilitars, ultradretans, pederastes, en fi tot del mes granat de les misèries humanes.

 Tot i així, encara pensava que la imatge literària tenia que oferir un panorama truculent i per tan exagerava la nota. Des d’ahir me’n adono que no es exageració.

 Una vegada mes el  cor em dol per la facilitat amb que algú pot fer-se amb un instrument per segar la vida de tanta gent innocent. Algú que es manifesta en contra del islamisme i ho demostra matant adolescents de 13 anys!! I que al damunt el causant encara digui que era atroç però necessari!!??

17 julio 2011

Salvador Esteve, President de la Diputacio de Barcelona

Llegeixo les declaracions inicials de l'alcalde de Martorell al ser nombrat com a President de la Diputacio de Barcelona. I sobre el seu contingut em venen de seguida dues reflexions: Diu el Sr. Esteve que si considera que el que li pagan es massa per el treball que ha de fer, es reduira el sou. I penso jo, qui controla els sous dels funcionaris, encare que siguin d'alt nivell com aquest? Qui estableix les incompatibilitats entre ingressos? Qui estableix que no pot haver-hi "pluriempleo" quan es tenen responsabilitats tan delicades? No es que em malfii del Sr. Esteve, que tot just ha iniciat la seva tasca, pero d'exemples sobre males practiques hi han a dojo...Benidorm, Mollet, etc. Quan hi haura una entitat independent que reguli el tema de salaris, i demes compensacions per els carrecs politics? Segon tema, les vegueries. Diu que com a nacionalista sempre ha estat partidari de dividir el territori en vegueries. Mal anem. D'entrada sembla contradir el que preten el seu partit en el Govern de la Generalitat, es a dir, simplificar l'administracio. A que ve aquesta falera per reeditar sistemes que pertanyen el passat? Les vegueries semblen poc adequades a una estructura territorial que ha de apostar per politiques d'ampli abast i no donar cau a minimalismes que no porten mes que contradiccions i problemes. Es la politica que (en la seva escala) ha portat a disbarats com l'Ave de Toledo, l'aeroport d'Alguaire o el de Castello, les autopistes de Madrid i una llarga llista de desproposits amparats en la cerca constant de vot i no en el real interes dels ciutadans. Com diuen els bons i justificadament Indignats, Srs. Politics, possint-se les piles!!