21 mayo 2011

Politica...

Entretingut. Es molt entretingut llegir el que els ciutadans opinen en els espais oberts de les versions digitals dels diaris. Es clar que l'anonimat permet dir les mes grans bestieses sense grans "empatxos". Hi han manifestacions aferrissades en defensa o en contra dels politics, a favor o en contra de les manifestacions dels "indignats" a les places, sempre presumint uns que estan ensinistrats per els contraris. Jo des d'aquest blog m'hi vull manifestar a favor dels "indignats". Potser perque vaig viure aquell maig del 68 i m'ho vaig creure, vull creure ara tambe que la societat civil es capac de canviar les coses. Optimista impenitent? Potser, pero el que tinc clar es que la clase politica actual - tota - esta massa hipotecada per els grans grups economics, la banca i les multinacionals essencialment, com per poder actuar lliurement en favor dels ciutadans. De mentres els partits depenguin economicament dels financaments de bancs o de entitats alienes, a travers de fundacions, etc. no podran actuar amb independencia. S'haurien de reformar d'una vegada les lleis electorals. Hi haurien d'haver lleis que evitessin, fins i tot amb clares i immediates responsabilitats penals, els casos de corrupcio o la dependencia de qui ens ha d'administrar de entitats que nomes amb perdonar els deutes dels partits els converteixen en "deutors" i per tant condicionen les seves actuacions. S'hauria d'examinar amb lupa l'actuacio de tants empresaris que sota el pretexte de la "llibertat de mercat i de comerc", fan empassar als ciutadans deslocalitzacions, importacions innecesaries, encariment de productes, atur injustificat i tans mals...Els governs no han d'anar mes enlla en la seva obligacio normativa i reguladora de la vida de empreses i ciutadans, pero tampoc han d'abdicar de la seva funcio inspectora perque les lleis s'acompleixin adientment i per aixo no han de ser sensibles als requeriments de qui amb la seva capacitat d'influencia poden condicionar aquesta tasca inspectora. Per aixo jo, optimista impenitent, vull creure una vegada mes que les acampades a les places son el inici d'una revolucio no cruenta, que el mon necessita. Potser els resultats no els veurem aquesta generacio, pero els han de poder veure les dels nostres nets.

No hay comentarios: