14 junio 2010

El meu avi (no la havanera)

El meu avi, que era un bon home, m’havia dit moltes vegades,

“Hi ha que tenir amics fins a l’infern”

No es que ho hagués inventat ell, però d’alguna manera de l’ús que es fa de les dites populars es pot també apreciar l’actitud d’una persona davant de la vida.

Vam compartir 28 anys en aquesta terra i recordo poquissimes vegades haver-lo vist molest, que no enfadat. Al contrari, gairebé sempre estava de bon humor i et deixava anar algun acudit per fer-te riure, alguna vegada amb disgust de la meva mare, que no li acabava de trobar la gràcia. Però ell i jo ens miràvem còmplices i esclatàvem en riures.


I això que li havia tocat viure temps difícils, veieu la meva entrada del 18/2/2006 – Historia d’una casa. Per aquesta bonhomia i pacífic caràcter tothom l’estimava.


Lamento no haver heretat alguna de les seves qualitats. Potser la paciència?. Ara que jo en soc d’avi, em ve moltes vegades a la memòria aquella relació que hi tenia i els farts de passejar que ell i jo ens fèiem per aquella Barcelona que jo anava descobrint amb ulls embadalits.


Però ara per mi ja no es el mateix.

4 comentarios:

Minerva dijo...

Hola Nounou,

He entrat al teu blog i m'ha agradat (m'hauràs de disculpar si no escric gaire bé català, peró fa temps que no ho practico). No puc parlar d'algunes coses referents al passat, ja que jo encara no era al mon, pero jo també he tingut avi.

Una cosa que deia ell sempre es que "el mon està ben perdut", i tenia raó, crec que abans estava perdut, però ara ho està més... sempre ho recordo amb carinyo.

Jordi Manzanera Bertràn dijo...

Gracies per la teva anotació Minerva. Malgrat tot i malgrat que mirant l'entorn no en vinguin gaires ganes, penso que sempre hi ha que donar una oportunitat a l'optimisme.

Joan dijo...

Hola Jordi, en el teu bloc he tornat a reviure les estones que jo he pasat en el meu, al avi hem refereijo, perque jo tamve he tingut la sort de gaudir del !AVI!que here ha sigut tot un punt de referencia per a mi.
Salutacions

Neus dijo...

Hola, Jordi
Tinc alguns records del teu avi. De fet, a casa li deiem "l'avi" Primitiu. Com que jo no vaig conèixer els meus, ell ho va ser una mica.
Neus