24 d’abril 2007

Un divorci profund




“Això, això que vostè ens explica no es el que ens expliquen a la facultat!”

 “Segurament, però el que us explico es la realitat del que passa a les empreses” Aquesta conversa l’he tingut amb grups d’estudiants que m’han demanat informació pràctica sobre qüestions relacionades amb els seus estudis.

Alguns em miraven amb escepticisme. D’altres sacsejaven el cap com dient “ja ens ho esperàvem això”. El cert es que sempre m’ha semblat que existeix un divorci profund entre els ensenyaments que se’ls dona als estudiants i el que es trobaran desprès en la seva activitat laboral. Es especialment greu perquè moltes empreses esperen de les persones incorporades amb un títol universitari que comencin a treballar immediatament, amb prou feines una petita etapa d’adaptació. I arran de tot això em satisfà – relativament - que aquesta percepció no sigui jo únicament a veure-la. 

A La Vanguardia del diumenge hi trobem un article anomenat “¿ Y que haré yo en una empresa?” i que exposa idees en la mateixa línia del que acabo de comentar. I com a conseqüència d’aquesta situació es produeixen manques d’ajustament que duen a una important rotació. No es un problema exclusiu del nostre país. 

També altres països europeus amb mes o menys intensitat se’n ressenten d’aquesta manca de sintonia. Des del meu punt de vista hi ha dos factors importants que generen aquesta situació: - Programes d’estudi excessivament teòrics. Molts d’ells semblen fets com per cobrir l’exigència d’omplir pagines i pagines. - Manca d’etapes d’aprenentatge a les empreses. El que es pretén es que els treballadors incorporats comencin produir lo mes ràpidament possible. 

Només es pot resoldre aquesta situació amb l’establiment de compromisos reals entre les escoles i les empreses, que facilitin aquestes etapes d’aprenentatge amb simultaneïtat i que els contractes de formació serveixin autènticament per aquest objectiu i no per tenir treballadors mes barats. Fixeu-vos si no que en aquells països, com a Àustria o Alemanya, on s’apliquen de manera seriosa aquests tipus de contractes, els resultats son molt millors. 

 Jordi Nounou

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jordi, tuve la suerte de vivir en Alemania durante un tiempo, simultaneando estudios con trabajo y confirmo tu afirmación de que solo una colaboración autentica, desinteresada a nivel individual, pero muy interesada a nivel colectivo, entre la Empresa y la Universidad, lleva a que dicho matrimonio sea estable. Los modelos actuales de nuestro entorno conducen al divorcio. Y todo divorcio no deja de ser un fracaso con dos responsables.
Jordi, cuanta sabiduria......

AMM