06 febrero 2007

El refredat

Avui he esternudat 42 vegades. Que com ho se quantes han estat?

Perquè les he contat. Després de la primera, que ha estat en el cotxe camí de la feina, m’he procurat un paper a prop per anar-les apuntant així com la duració en milisegons aproximada de cadascuna. Pel mati la cosa s’ha anat accelerant poc a poc, fins a arribar a una màxima freqüència tot just abans de dinar.

Per la tarda la corba s’ha suavitzat, fins a estabilitzar-se entre les set i les vuit, amb una intensitat baixa.

En aquesta anàlisi he intentat també mesurar l’impacte ambiental, contant els caps que s’aixecaven cada vegada que es produïa un esternut meu, però aquest medició s’ha revelat com poc utilitzable, ja que he notat que desprès de les primeres vegades el màxim que he aconseguit ha estat alguna mirada sorneguera.

Amb tota aquesta informació estadística , analitzada la dispersió i la desviació màxima he pogut arribar a la conclusió irrebatible de que estic constipat.

Hem preocupa això, perquè d’aquí a mesurar el temps que pixo, com el personatge d’en Graham Greene, hi ha ben poc.

No hay comentarios: