En aquella època, que jo també vaig viure, el que importava era sortir endavant i superar la foscúria anterior i per això segurament es van passar per alt moltes coses. Recordo l’etapa des del 75 fins al 81 com uns anys plens de llum i amb l’afany de recuperar una normalitat que molts no coneixíem.
I ara molts, que segurament no els van viure aquells temps amb la plena sensibilitat de què passava, clamen que no s’hagués d’haver fet d’aquella manera. Que s’havien de passar comptes.
Aquesta perspectiva em fa neguit. Perquè quan sento la rauxa d’alguns polítics i de molts que no en son, però que salten com a feres en sentir allò que els a sembla contrari a les seves idees o interessos, em pregunto que ha guanyat el mon des d’ença amb tota l’experiència que hauria d’haver acumulat. Sembla que no n’hem après d’evitar conflictes.
Serà segurament una qüestió de cicles i d’educació i de visió global i de...tantes coses, però sobre tot d’educació. Fa uns dies en aquest weblog em preguntava, en relació als disturbis de Paris, el perquè hi ha un ressorgiment del nazisme a Europa.
Que ha mancat perquè passin aquestes coses?
Es evident que la gent que quan la guerra eren nens o els joves que ni tan sols havien nascut, no tenen la visió propera del que va passar i el que va suposar. I si a mes a mes els fets es venen amb una aurèola de nostàlgia i admiració per “l’heroisme”, malament. Per això, insisteixo en que es tan important que la societat, els pares i els educadors siguin capaços de transmetre a la joventut valors, que els permetin mirar el que ha succeït històricament amb objectivitat i seny.
I que s’interessin mes per lo positiu, que no pas per l’enfrontament i el passar comptes. I en el cas de la transició, el balanç dels beneficis obtinguts, vist per qui ho vam viure a prop, n’és mol de positiu.
Gràcies per els teus articles Llorenç Gomis, fins i tot aquells on escrius només sobre el dia a dia tranquil i quotidià.
Jordi Nounou
http://novou.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada